Raonaments
Altres ja s'han fet ressò d'aquestes declaracions i no puc afegir-hi res de nou, però com que m'interessen coses com la distinció entre fets i opinions, l'elaboració d'arguments i la contrastació d’hipòtesis, no vull passar-ho per alt.
José Sanmartín, director del Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia (CRSEV), comenta per a El País unes dades que semblen reflectir que la violència domèstica (aquesta que alguns despistats anomenen «de gènere») és significativament major en els països escandinaus. Quan Sanmartín, en una entrevista a El Mundo el juny de 2004, analitzava les dades espanyoles, les atribuïa al peculiar context en el que es produïa la socialització. Ja se sap: l'espanyol cavernícola, masclista i violent, educat en valors caducs, incapaç de reprimir els seus instints més primaris. Però posat davant les xifres de Suècia, Finlàndia o Alemanya, molt més terribles que les espanyoles, afirma el següent:
El seu raonament parteix de les conclusions, a les que no cal arribar des de les premises. Sanmartín té unes idees preconcebudes (els nòrdics són liberals, tolerants i civilitzats / els espanyols són sexistes i violents) que no necessiten demostració. Si les dades el contradiuen, no li cal canviar la seva posició: s’adapten les causes a cada cas i ja està. No li calen estudis que sustentin les raons que al·lega, amb un «detrás… podría estar» ja en té prou. Per a què, si tothom ja sap que això és així?
Sanmartín, a la mateixa entrevista, feia unes esgarrifoses declaracions que palesen tota una ideologia:
Vet aquí el que subjau en aquesta frase: l'elit intel·lectual o política (qui és aquest nosotros implícit, el subjecte socialitzador?) considera que tracta amb una massa mal·leable a la que pot (i ha de) modelar a voluntat, pel seu bé. És així com el senyor Sanmartín es veu a si mateix i com ens veu a nosaltres, i ens renya decebut perquè semblem entossudits a resistir-nos als seus paternalistes plans d'enginyeria social. No hi ha en cap paraula d'aquesta sentència la visió d'un home treballant al servei d'altres homes lliures i iguals. Sanmartín forma part d'aquesta mateixa esquerra que com bé observa Arcadi Espada –sempre atent– és capaç d'afirmar una barbaritat com aquesta sense immutar-se:
I en què, si no?
José Sanmartín, director del Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia (CRSEV), comenta per a El País unes dades que semblen reflectir que la violència domèstica (aquesta que alguns despistats anomenen «de gènere») és significativament major en els països escandinaus. Quan Sanmartín, en una entrevista a El Mundo el juny de 2004, analitzava les dades espanyoles, les atribuïa al peculiar context en el que es produïa la socialització. Ja se sap: l'espanyol cavernícola, masclista i violent, educat en valors caducs, incapaç de reprimir els seus instints més primaris. Però posat davant les xifres de Suècia, Finlàndia o Alemanya, molt més terribles que les espanyoles, afirma el següent:
José Sanmartín ha comentado que en los países nórdicos existe una mejor educación desde el punto de vista sexual, ya que son menos sexistas, pero detrás de las elevadas cifras de maltrato hacia la mujer podría estar un consumo excesivo de ciertas sustancias tóxicas como el alcohol «que desinhibe y hace que no haya frenos morales».
El seu raonament parteix de les conclusions, a les que no cal arribar des de les premises. Sanmartín té unes idees preconcebudes (els nòrdics són liberals, tolerants i civilitzats / els espanyols són sexistes i violents) que no necessiten demostració. Si les dades el contradiuen, no li cal canviar la seva posició: s’adapten les causes a cada cas i ja està. No li calen estudis que sustentin les raons que al·lega, amb un «detrás… podría estar» ja en té prou. Per a què, si tothom ja sap que això és així?
Sanmartín, a la mateixa entrevista, feia unes esgarrifoses declaracions que palesen tota una ideologia:
Porque la gente se está socializando mal. No estamos educando de forma adecuada para superar el sexismo. Se está produciendo una socialización anómala, sexista. Hace 20 años, cuando empecé en esto, creía que a medida que avanzáramos socializaríamos mejor, pero, a la luz de los datos, tengo mis dudas, sinceramente.
Vet aquí el que subjau en aquesta frase: l'elit intel·lectual o política (qui és aquest nosotros implícit, el subjecte socialitzador?) considera que tracta amb una massa mal·leable a la que pot (i ha de) modelar a voluntat, pel seu bé. És així com el senyor Sanmartín es veu a si mateix i com ens veu a nosaltres, i ens renya decebut perquè semblem entossudits a resistir-nos als seus paternalistes plans d'enginyeria social. No hi ha en cap paraula d'aquesta sentència la visió d'un home treballant al servei d'altres homes lliures i iguals. Sanmartín forma part d'aquesta mateixa esquerra que com bé observa Arcadi Espada –sempre atent– és capaç d'afirmar una barbaritat com aquesta sense immutar-se:
No puede ser que la política se sustente sólo en la razón.
I en què, si no?
1 comentari:
Desde luego, leyéndole a Sanmartín, tiene toda la pinta de un ingeniero social. O simplemente está repitiendo slogans para contentar al público.
Publica un comentari a l'entrada