Misteris de la ment humana

Acabo de llegir Cuerdos entre locos. Grandes experimentos psicológicos del siglo XX (Opening Skinner's Box: Great Psychological Experiments of the Twentieth Century, 2004), de la psicòloga nord-americana Lauren Slater. El llibre descriu deu experiments rellevants de la psicologia moderna, que van intentar aportar llum (o noves preguntes) als misteris de la ment humana. A les pàgines de Cuerdos entre locos trobem l'experiment de B.F. Skinner sobre la conducta basada en l'estímul i el reforç; el de Stanley Milgram sobre l'obediència (del que parlaré amb més detall en un proper post); els falsos pacients de David Rosenhan; la difusió de la responsabilitat de Darley i Latané; la dissonància cognitiva de Leon Festinger; els experiments de Harry Harlow sobre la importància del contacte; els de Bruce Alexander sobre l'addicció; els records falsos d'Elizabeth Loftus; els experiments d'Eric Kandel sobre la memòria i els desenvolupaments en psicocirurgia, tals com la lobotomia i la cingolotomia.

Sota el meu punt de vista, aquells assaigs relacionats amb el comportament individual sota la pressió del grup o del poder són els que revesteixen més interés. Els moviments de masses del segle XX han determinat el rumb de la història contemporània; entendre'ls suposa en bona mesura comprendre com actuen les persones sota determinades condicions ambientals: com ens comportem davant diverses formes d'autoritat, davant una opinió sostinguda per una aclaparadora majoria, davant una injustícia passivament acceptada pel nostre entorn... A l'obra de Slater es recullen alguns experiments en aquesta línia, que si bé no responen completament a aquests interrogants, sí que contribueixen significativament a llur anàlisi.

Com passava amb el llibre de Shentalinski sobre els arxius literaris del KGB, el gran defecte de Cuerdos entre locos és l'estil. Slater esguerra un bon tema per no saber trobar el to adequat. Subestima al lector, de qui sembla pensar que no serà capaç de llegir un assaig científic si no s'edulcora el contingut amb innecessàries anècdotes personals i una prosa cursi de batxiller (sembla ser que no sóc l'únic que pensa així). Un cop separat el gra de la palla, al lector no li queden més que una minsa descripció de l'experiment i algunes dades històriques. Slater tampoc encerta en plantejar les preguntes adequades, ni té respostes per a les poques que formula. No sembla dominar el tema sobre el que escriu, i moltes reflexions són d'una superficialitat decebedora. Els detalls tècnics brillen per la seva absència, i el llibre acaba per tenir interés només com un primer contacte amb aquest camp –desconegut per a mi–, del que caldrà buscar monografies més especialitzades.