[...]

(Vetllada klezmer a Bamberg)

Plorava. Amb el dors de la mà s'eixugava les llàgrimes que li relliscaven per les galtes. El violí i el clarinet unien les veus proferint vertiginoses escales frígies, sobre les que s'alçaven melodies cantades en yiddish. Més tard balancejà el cap i les espatlles al ritme de les síncopes, i s'abraçà dolçament al seu marit, que semblava un xic avergonyit. Aquella dama de cabells d'argent, que a l'entreacte s'havia girat per preguntar-nos en quina llengua parlàvem entre nosaltres, tenia prou edat per haver viscut fets horribles. Aquella nit res hagués volgut més que entrar en el seu cap i veure quins records adormits despertava la música.