La importància de la veritat

Vaig apuntar fa uns dies els motius que em dugueren a no ajornar per més temps la lectura d'aquest llibre. La importancia de la verdad (True to life. Why truth matters, 2004), del professor de la Universitat de Connecticut Michael P. Lynch, és una obra absolutament recomenable. L'editor espanyol ha afegit un subtítol que no consta en l'original: «para una cultura pública decente», i que és una mica enganyós, ja que l'assaig no està centrat en la relació entre veritat i filosofia política, tot i que aquesta s'analitza al darrer capítol.

Com l'autor anuncia a la introducció, el llibre pot entendre's com la defensa de quatre tesis: que la veritat és objectiva, que és bo creure allò que és vertader, que val la pena investigar la veritat i que val la pena preocupar-se per la veritat per si mateixa. Lynch té prou cura de deixar clar des del principi que l'objectivitat de la veritat no implica que aquesta sigui Una i Absoluta, de regust platònic.

Lynch té una gran habilitat per explicar conceptes complexos de manera molt entenedora. Contra el que pugui semblar intuïtivament, el concepte de veritat no és gens trivial i ha generat una literatura filosòfica molt profunda. Lynch no evita les diferents aportacions teòriques (tot i que no són l'eix del llibre) ni cau en la sobresimplificació. D'una forma molt natural dóna compte de les idees principals i les objeccions que poden fer-se de la teoria pragmàtica de la veritat, la teoria de la veritat com a coherència, el justificacionisme, el naturalisme reduccionista, el verificacionisme, la veritat com a correspondència, el realisme causal, i algunes de les teories deflacionàries, com la teoria de la redundància o la minimalista.

En els darrers capítols s'erigeix com a moralista, en el millor sentit del terme. Les seves idees allà són deutores de Harry Frankfurt (La importancia de lo que nos preocupa) i de Bernard Williams (Verdad y veracidad, un llibre que espera pacientment ser llegit). Lynch insisteix en que la veritat és important per a l'autenticitat i la integritat intel·lectual, i que la seva importància va més enllà del simple utilitarisme.

Especialment pertinent és la connexió entre veritat i democràcia liberal. Lynch desfà el malentès de Richard Rorty de que el liberalisme pluralista ha de comportar un idèntic respecte per a qualsevol sistema de valors i creences. Per a Rorty, «una sociedad liberal es aquella que se conforma con llamar "verdadero" a cualquiera que sea el resultado de tales encuentros [els lliures i oberts]». Aquesta postura és molt propera al consensualisme de Jürgen Habermas, tan criticat per Nicholas Rescher. Aquest és un problema molt interessant, i sobre el que cal insistir tant com sigui necessari. Lynch té molt clar –i jo ho subscric plenament– que «la concepción liberal del respeto igualitario exige [...] un sistema de derechos. Tales derechos protegen de manera justificada la libertad de los ciudadanos para vivir su vida como estimen oportuno». Seguint Ronald Dworkin, els drets fonamentals es distingeixen d'altres drets per ser una qüestió de principis i no de política; es justifiquen bé per ser directament necessaris per al respecte bàsic envers totes les persones, o bé per ser constitutius de qualsevol sistema polític fonamentat en el respecte a la dignitat humana. Aquests drets fonamentals són inalienables, i no poden ser compromesos amparant-se en particularismes ètnics, religiosos o culturals o en l'espúria voluntat d'una eventual majoria. Això podria ésser acceptat per Rorty, però no el següent pas que dóna Lynch: que els drets fonamentals requereixen una noció objectiva de la veritat (en el sentit mínim que Lynch dóna al terme «veritat objectiva» al llarg del llibre). I hi ha un corol·lari a tot plegat: que les decisions que ha de prendre un ciutadà per a viure de la manera que ell consideri millor requereix informació veraç, i que aquesta només pot obtenir-se en les societats lliures i democràtiques. Veritat i llibertat van unides, i el cercle es tanca.