[...]

En el seu post d'ahir, Santiago González feia una interessant observació a propòsit de l'esperpèntic procés de negociació entre el Govern i ETA. La història arrencava amb unes declaracions a Radio Euskadi de José Antonio Pastor, portaveu parlamentari del PSE a la Cambra Basca i secretari provincial de Biscaia, el passat 9 de desembre, afirmant que el Govern s'havia intentat reunir amb ETA el mes d'agost i que la banda s'havia negat. Gairebé immediatament Pastor va ser desautoritzat pel secretari d'organització del PSOE, José Blanco, qui va dir que «hay mucha gente que no sabe de lo que habla». Això ha provocat una matisació posterior per part de Pastor, que ha dit que les seves paraules només eren «apreciaciones personales».

Pels que ens preocupem per problemes com la importància de la veritat, el sentit del llenguatge, la crítica del discurs, etc., aquestes frases són un exemple (més) de la degradació que denunciem. Pastor no va expressar en cap moment una opinió que pogués posteriorment delimitar a l'àmbit personal, separant-la de la posició oficial del seu partit, sinó que va enunciar un fet, del que en tot cas només es podria determinar si és cert o no. Aquesta confusió entre fets i opinions –i sobretot, com ja he dit en una altra ocasió, el perill de considerar els fets com a meres opinions– és un signe dels temps.

Citem Valéry un cop més (i els que faci falta, és clar que sí): la sintaxi és un valor moral. Doncs això.