La terra sota els nostres peus

Ha esdevingut una tradició. Quan visitem algun país del que la seva literatura no està prou difosa internacionalment, entrem en alguna llibreria i comprem algunes traduccions a l'anglès: reculls de relats d'autors contemporanis, poemaris, alguna novel·la. Ho hem fet a Hongria, a Eslovènia, a Croàcia, a Eslovàquia...

Un no troba mai el moment de llegir aquests llibres, que s'amunteguen a les lleixes de l'estanteria esperant torn. Ara, tot intentant fugir del batibull de dades de l'atles sobre els Balcans –incomptables noms de reis, ciutats, batalles, tractats... impossibles de pair en una primera lectura–, faig una cura de desintoxicació amb la selecció de poemes The ground beneath our feet (1996), de l'eslovac Miroslav Válek, que vaig comprar per recomanació d'un amic, Pavel Kubalec.

El pròleg corre a càrrec de Miroslav Holub, un poeta de qui sí es pot llegir quelcom en castellà. En ell ens introdueix la figura de Válek: personalitat de la lírica eslovaca dels anys seixanta i ministre de Cultura des de 1969, fou un dels alliberadors, juntament amb Milan Rúfus, del jou que el règim comunista imposava a l'art en general i a la poesia en particular. La seva és una poesia de relacions humanes, de contactes fallits, de vulnerabilitat, de resignació, del regust amarg de la decepció. Poesia de ciutats grises –paisatge amb fàbrica–, de cambres austerament moblades, del rescat de l'individu d'entremig de la massa anònima.

Trio una estrofa de Blinding:

Now the moment

has come when you lie

where the diagonals of the room intersect,

you are that point,

that tremor above the cornfields,

you see everything while hiding

and rattle the posts of the horizontal world in pointless anger.

The surface does not tilt, you won't see the sun in it,

nor the rain,

nor yourself.

Stagnant water, stagnant,

the fish on its bottom is burning.