El Quartet per a la fi dels temps de Messiaen

Després vaig veure un àngel poderós que baixava del cel vestit d'un núvol i coronat amb l'arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. Duia a la mà un full obert. Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però una veu del cel em va avisar:
– Guarda en secret el que han dit els set trons: no ho escriguis!
Després l'àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, pel creador del cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:
– No hi haurà més retard. Quan se sentirà el darrer àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el designi secret de Déu, tal com ell l'havia anunciat als seus servents, els profetes.

Apocalipsi, 10:1-7

Igual que el Quartet de Corda nº 8 de Shostakovich, el Quartet per a la fi dels temps I/22 (per a violí, violoncel, clarinet i piano) d'Olivier Messiaen és una altra peça musical que, a més d'una inqüestionable qualitat artística, posseeix un interessant origen.

Olivier Messiaen, malgrat la seva joventut, ja era un reputat compositor i organista quan la unitat en la que servia va ser capturada el 1940 a Verdun per l'exèrcit alemany. Els soldats, fets presoners, van ser transferits al camp de Stalag VIII-A, a les afores de Görlitz (Silèsia). Dos membres de la companyia de Messiaen eren músics: el violoncel·lista Etienne Pasquier i el clarinetista Henri Akoka, que conservà el seu instrument. Al camp va conèixer un altre músic, Jean La Boulaire, un violinista que també tenia el seu instrument amb ell. Pasquier va ser assignat a intendència, on va poder aconseguir diners venent patates de contraban i comprar així un violoncel a un luthier local. Poc temps després, Messiaen va descobrir un piano en una cabana utilitzada com a capella. Messiaen va poder escriure el quartet per aquests instruments gràcies també a un ofical amb qui s'amistà, i que li proporcionà d'amagat paper, llapis i goma d'esborrar. Després de les obligacions matinals, Messiaen es retirava al barracó dels capellans i composava. El 15 de gener de 1941 es va fer una primera representació davant d'una audiència formada per milers de presoners, el comandant i els vigilants del camp. D'aquella representació recordaria Messiaen anys més tard: «Mai havia estat escoltat amb tanta atenció».

Les condicions no eren, evidentment, les òptimes per a una fina interpretació musical: les tecles del piano estaven enganxoses i els músics havien de lluitar contra el fred i la fam. Tanmateix, l'experiència, a més de l'interès per a la historiografia musical, va tenir també efectes pràctics: els quatre intèrprets van ser qualificats de «soldats-músics» per l'administració del camp i la burocràcia de la Wehrmacht els considerà no-combatents. Com a conseqüència, foren alliberats i enviats de nou a França.

El títol del quartet i la imatgeria musical que empra estan inspirats en la figura de l'àngel que apareix en els versicles de l'Apocalipsi que encapçalen aquest escrit. La composició va seguir diferents etapes, a mesura que s'adquirien els instruments: primer Messiaen va escriure una peça per a clarinet, que esdevindria el tercer moviment del quartet; un cop aconseguit el violoncel, va composar un trio, que donaria lloc al quart moviment. Quan per fi va trobar el piano, el compositor va escriure la resta de l'obra en la seva versió coneguda. En el quartet, que consta de vuit moviments, trobem les dues grans passions d'Olivier Messiaen: el cant dels ocells (al primer moviment, Liturgie de cristal, i al tercer, Abîme des oiseaux) i la devoció per Crist (al cinquè, Louange à l'Éternité de Jésus, i al vuitè, Louange à l'immortalité de Jésus).

L'única versió que he escoltat d'aquesta obra és la interpretada pel conjunt del clarinetista belga Walter Boeykens i editada per Harmonia Mundi, que acaba de ser reeditada a la col·lecció econòmica del segell, «Musique d'abord».