Zentrum Paul Klee

L'art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible

Paul Klee

Abans de reprendre la marxa de tornada a Penzberg decidim allargar l'estada a Berna per visitar el Zentrum Paul Klee.

El projecte del ZPK té el seu origen després de la mort de Felix Klee, el fill de l'artista, el 1990. La fundació Paul-Klee-Stiftung, que fins aleshores havia cedit la col·lecció al Kunstmuseum de Berna, va concentrar els seus esforços en crear un espai dedicat exclusivament a Paul Klee. Un cop encarrilat el projecte, a l'inventari de la Paul-Klee-Stiftung (més de 2,600 obres) se li sumà el patrimoni d'Alexander Klee, Livia Klee i altres donacions privades. El museu obrí les seves portes el 20 de juny de 2005.

El nou museu està ubicat a l'est del centre històric de Berna, a l'àrea de Schöngrün. El modern edifici projectat per Renzo Piano, en forma d'ones sinoidals, és formidable, i fa bona la sentència de l'arquitecte: «Klee no es mereix un museu, sinó un paisatge».

El fons de la col·lecció és inigualable: 4,000 obres entre olis, aquarel·les i dibuixos de totes les èpoques de la seva carrera, a més d'objectes personals, fotografies i els quaderns de les seves classes a la Bauhaus. La nau central del museu exposa actualment una selecció de 200 d'aquestes obres. Però la missió del ZPK no acaba amb la simple exposició: també s'ha tingut cura d'estendre la seva oferta amb un centre de recerca, una editorial d'obres artístiques divulgatives i tècniques (que continuarà la ingent tasca del Catalogue Raisonné, que llista, reprodueix i descriu més de 9,800 obres de Klee), un espai per acostar l'art de Klee als més petits (el Kindermuseum Creaviva) i un auditori on un grup estable (l'Ensemble Paul Klee) interpreta regularment música clàssica.

De l'exposició permanent, el que potser resulta més interessant, perquè no és gens freqüent de veure en exposicions temporals en altres museus, és la col·lecció de titelles. Entre 1916 i 1925, Paul Klee va elaborar una sèrie de titelles per al seu fill Felix. Amb elles el nen feia representacions davant de la seva família i amics en un teatre que també havia dissenyat el seu pare. Klee va fer les primeres titelles per al novè aniversari del seu fill. D'aquesta primera sèrie de sis titelles, totes excepte una foren destruïdes en el bombardeig sobre Würzburg el 1945. El petit teatre, així com els diferents escenaris i decoracions, van quedar oblidats al pis de Weimar quan els Klee abandonaren la ciutat.

Els materials utilitzats per Klee per a confeccionar les titelles eren del més variat: ossos de xai, closques de nou, pèl de conill, flocs de cabell, llumins i fins i tot un endoll. Els vestits, cosits per Sasha von Sinner, empraven cotó, lli, seda, vellut, corda, pell, etc. L'alçada dels ninots és de 35 cm i els noms dels personatges són molt peculiars: «Senyor Mort», «Kasperl», «Gretl, la seva muller», «Sepperl, el seu millor amic», «el Dimoni», «el Policia», «Senyor Ànec», «el Pagès Rus», «el Bandit», «el Pallasso d'orelles amples», «el Fantasma de l'endoll»...

Paul Klee arribà a fer més de cinquanta d'aquestes titelles, de les que han sobreviscut trenta, totes elles en possessió del ZPK. El museu ha editat un llibre específic sobre aquesta temàtica, que sortirà a la venda a finals de mes.