Lectures d'adolescència retrobades

Hi ha un moment a La patria lejana en el que Juan Pablo Fusi contraposa els plantejaments filosòfics i polítics de la segona postguerra a França (l'existencialisme i el compromís dels intel·lectuals amb el comunisme) amb el que succeïa a les illes britàniques. Després de comentar els treballs sobre lògica i filosofia del llenguatge que van ocupar a les principals ments de l'àmbit acadèmic anglès (els treballs de Moore, Russell, Ryle, Austin, Wittgenstein...), Fusi escriu el següent:

El pensamiento anglo-sajón de la posguerra [...], pensamiento en el que el comunismo y las ideas comunistas carecieron siempre de ascendencia y prestigio o académico o moral, [...] retomó una de sus cuestiones morales y políticas más clásicas y definidoras: la defensa de la libertad individual frente al estado [...]. Ése fue el tema de Camino de servidumbre (1944), del economista F.A.V. Hayek, de La sociedad abierta y sus enemigos (1945), del filósofo Karl Popper, de El cero y el infinito, la novela de Koestler ya citada, y de 1984, la novela de la utopía negra de un mundo futuro gobernado por el totalitarismo comunista que George Orwell escribió en 1949.

No vaig poder reprimir un somriure en llegir aquestes línies: precisament aquests autors i aquestes obres van ser algunes de les lectures més influents de la meva adolescència. Tan sols reemplaçaria 1984 per Animal Farm i hi afegiria Albert Camus, Bertrand Russell i La tentación de la inocencia de Pascal Bruckner; a Koestler el vaig llegir més tard (I, II, III). Per bé o per mal, la lectura d'aquests clàssics del liberalisme i l'antitotalitarisme em va prevenir contra qualsevol temptació de radicalisme polític i va sedimentar en mi la convicció de que la democràcia liberal, la limitació del poder de l'Estat i el fer de l'individu la mesura de totes les coses eren elements indispensables per a bastir una societat lliure, justa i pròspera.