La cúspide de la piràmide
La vespa crabro és una varietat d'abella que construeix a les cavitats dels arbres uns sofisticats nius amb polpa de fusta mastegada. L'abella reina diposita uns quants ous dels que neixen obreres que es faran càrrec del niu i de portar aliments, de manera que la reina pot dedicar-se exclusivament a pondre ous. Al final del procés la reina dóna a llum abellots i noves reines, i després mor. Les noves reines i els mascles duen a terme el vol nupcial, després del qual els mascles moren i les noves reines, ja fecundades, cerquen un lloc per hivernar i mai tornen al niu de l'any anterior, que és abandonat.
Thomas Lindsey es dedica a recollir aquests nius abandonats durant els seus viatges com a comercial. Tot i no haver vist mai el producte que ven, Wellness, hi té una fe cega, fins al punt d'invertir-hi tots els seus estalvis. A mesura que les promeses de la companyia no es materialitzen s'anirà adonant que ha estat víctima d'una estafa terrible, i que res del que creia és cert: ni existeix el producte, ni existeix l'empresa, ni existeixen més els seus diners ni els dels incauts que han signat contractes amb ell. Sarcàsticament, ha format part d'un cicle letal anàleg al dels insectes que col·lecciona.
Aquestes són les línies mestres de la tristíssima pel·lícula de Jake Mahaffy, rodada per aficionats i amb videocàmera, que es va presentar diumenge al Filmfest de Munic. El drama de la gent enredada en els sistemes piramidals com els que van costar la fallida a l'Estat albanès el 1997 i que recentment han rebrotat a Espanya amb els casos de Fórum Filatélico i Afinsa.
Afortunadament les legislacions mercantil i penal de molts països prohibeixen els sistemes piramidals i protegeixen els consumidors d'estafes com aquestes. Perquè s'imaginen vostès acudir a una entitat financera a contractar un producte consistent simplement en la capitalització dels seus estalvis, i que l'entitat no volgués concretar-li la rendibilitat? O que ni tan sols pogués estar segur de que recuperarà els diners invertits un cop vençut el termini, perquè l'entitat es reserva el dret a canviar les condicions del contracte unilateralment, sense el seu consentiment? O que els diners invertits els primers deu, quinze, vint anys no computessin per a la percepció final? O que si a vostè li succeís alguna cosa, tot el que ha invertit no pogués ser recuperat pels seus hereus, perquè l'entitat financera passaria a ser la legítima propietària? O que descobrís que l'entitat utilitza els diners que vostè ha anat dipositant per a pagar les persones que van contractar aquest producte abans que vostè, i que la seva capitalització real depengués de que hi hagi gent que adquireixi el producte en el futur, talment com un sistema piramidal?
No cal patir, cap entitat financera pot fer una cosa així: seria perseguida i castigada. L'Estat, però, sí que pot, i de fet així és com funciona el sistema públic de pensions.
Thomas Lindsey es dedica a recollir aquests nius abandonats durant els seus viatges com a comercial. Tot i no haver vist mai el producte que ven, Wellness, hi té una fe cega, fins al punt d'invertir-hi tots els seus estalvis. A mesura que les promeses de la companyia no es materialitzen s'anirà adonant que ha estat víctima d'una estafa terrible, i que res del que creia és cert: ni existeix el producte, ni existeix l'empresa, ni existeixen més els seus diners ni els dels incauts que han signat contractes amb ell. Sarcàsticament, ha format part d'un cicle letal anàleg al dels insectes que col·lecciona.
Aquestes són les línies mestres de la tristíssima pel·lícula de Jake Mahaffy, rodada per aficionats i amb videocàmera, que es va presentar diumenge al Filmfest de Munic. El drama de la gent enredada en els sistemes piramidals com els que van costar la fallida a l'Estat albanès el 1997 i que recentment han rebrotat a Espanya amb els casos de Fórum Filatélico i Afinsa.
Afortunadament les legislacions mercantil i penal de molts països prohibeixen els sistemes piramidals i protegeixen els consumidors d'estafes com aquestes. Perquè s'imaginen vostès acudir a una entitat financera a contractar un producte consistent simplement en la capitalització dels seus estalvis, i que l'entitat no volgués concretar-li la rendibilitat? O que ni tan sols pogués estar segur de que recuperarà els diners invertits un cop vençut el termini, perquè l'entitat es reserva el dret a canviar les condicions del contracte unilateralment, sense el seu consentiment? O que els diners invertits els primers deu, quinze, vint anys no computessin per a la percepció final? O que si a vostè li succeís alguna cosa, tot el que ha invertit no pogués ser recuperat pels seus hereus, perquè l'entitat financera passaria a ser la legítima propietària? O que descobrís que l'entitat utilitza els diners que vostè ha anat dipositant per a pagar les persones que van contractar aquest producte abans que vostè, i que la seva capitalització real depengués de que hi hagi gent que adquireixi el producte en el futur, talment com un sistema piramidal?
No cal patir, cap entitat financera pot fer una cosa així: seria perseguida i castigada. L'Estat, però, sí que pot, i de fet així és com funciona el sistema públic de pensions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada