Hibakusha

Hatsuyo Nakamura, Terufumi Sasaki, Wilhelm Kleinsorge, Toshiko Sasaki, Masakazu Fujii i Kiyoshi Tanimoto. Tots ells eren ciutadans d'Hiroshima el 6 d'agost de 1945, el dia que els Estats Units van llançar el primer atac nuclear de la història, i sobrevisqueren. Evitaren dir-se a si mateixos 'supervivents', perquè pensaven que concentrar-se massa en el fet de seguir amb vida podia ser una ofensa als que havien mort, i adoptaren el mot hibakusha, «persones afectades per una explosió». La seva història personal va ser recollida en un extraordinari reportatge escrit per John Hersey i publicat també en forma de llibre. L'edició inclou un últim capítol escrit pel periodista el 1985, després de tornar al Japó per assabentar-se de què havia estat dels seus entrevistats. El llibre està escrit en un estil lacònic, mecanogràfic, basat únicament en les vivències d'aquests sis supervivents, en fets nus sense floritures novel·lístiques. I tot i això —o precisament per això— commou profundament. Sense ser un pamflet antimilitarista, transmet fidelment l'horror de la guerra. I també confronta el caràcter occidental amb el japonès, cimentat en l'estoïcisme i l'obediència: nens i grans morien en silenci, sense cridar, per terrible que fos el dolor i l'angoixa, alegres de fer-ho pel seu emperador. El següent paràgraf, escrit pel senyor Tanimoto el dia de l'anunci de la rendició del seu país, descriu allò que la nostra mentalitat mai podrà acabar d'entendre:

Llegada la posguerra, ocurrió la cosa más maravillosa de nuestra historia. Nuestro Emperador transmitió su propia voz por radio, para que la escucháramos nosotros, la gente común y corriente de Japón. El 15 de agosto nos dijeron que escucharíamos una noticia de gran importancia y que todos deberíamos escucharla. Entonces fui a la estación de trenes de Hiroshima. Allí habían puesto un altavoz en las ruinas de la estación. Muchos civiles, todos ellos vendados, algunos de ellos apoyados en los hombros de sus hijas, algunos con las piernas entablilladas, escucharon la transmisión y cuando se dieron cuenta de que era el Emperador, lloraron con los ojos llenos de lágrimas. 'Qué bendición es que Tenno en persona nos hable y oigamos su propia voz. Nos sentimos plenamente satisfechos en tal sacrificio.' Cuando supieron que la guerra había terminado, o sea que Japón había sido derrotado, ellos, por supuesto, sintieron desilusión profunda, pero siguieron los preceptos de su emperador con el espíritu sereno, haciendo sacrificios de todo corazón por la paz del mundo, y Japón emprendió un camino nuevo.

John Hersey va visitar la ciutat devastada el maig de 1946 i viatjà pel Japó durant tres setmanes per recopilar informació i entrevistar-se amb supervivents del bombardeig. El reportatge que va escriure es publicà a la revista The New Yorker el 31 d'agost d'aquell any, en una edició especial que, per decisió dels editors William Shawn i Harold Ross, no incloïa cap altre article ni vinyeta, quelcom sense precedents. Aquest número de la revista va tenir un impacte enorme: es va exhaurir a les poques hores, va ser comentat per molts altres diaris i revistes i el reportatge va ser llegit per ràdio als Estats Units i a altres països i unes setmanes després es va publicar en forma de llibre. Steve Rothman ha escrit un interessant article sobre la gestació i la recepció del reportatge de Hersey, que es pot consultar aquí. Aquest reportatge ha estat repetidament posat com a model de bon periodisme: ordenat, clar, concís i sobri, no està escrit des de l'omnisciència i el més important, com deia Espada en un article, «renuncia a la construcción simbólica, arquetípica, a la ilusión del sentido, a "la lección de las cosas"»; no hi ha lliçó moral del periodista erigit en portaveu de les víctimes, en justicier. El propi Hersey afirmava en una entrevista el sentit de l'elecció d'aquest estil narratiu: «The flat style was deliberate, and I still think I was right to adopt it. A high literary manner, or a show of passion, would have brought me into the story as a mediator; I wanted to avoid such mediation, so the reader's experience would be as direct as possible». El març de 1999 dues institucions nord-americanes, el Freedom Forum's Newseum i la Universitat de New York van fer públics sengles rànquings dels millors articles periodístics del segle, i ambdues tenien Hiroshima com a número u (la llista completa de la NYU pot trobar-se aquí). El 5 d'octubre de 2007 el Servei Postal dels Estats Units va anunciar l'emissió d'una sèrie de segells en honor a cinc periodistes nord-americans, entre els que s'hi trobava Hersey. La sèrie va ser posada en circulació el 22 d'abril d'enguany.