[Walser/Kocher]

Susan Sontag diu de Robert Walser que és un «Paul Klee en prosa», un «Becket jovial, dulce», «el eslabón perdido entre Kleist y Kafka». Llegeixo, per recomanació de Dersu_, El quadern de Fritz Kocher (Fritz Kochers Aufsätze, 1904), la primera novel·la de Walser, escrita quan tenia 26 anys. A l'edició li manquen les il·lustracions originals del seu germà Karl, però igualment és un goig assaborir la seva imaginació.

Torno a l'enyorada Sontag: «Tanto en la prosa larga como en la corta, Walser es un miniaturista que promulga las reivindicaciones de lo antiheroico, lo limitado, lo humilde, lo pequeño; como si respondiera a su punzante sentimiento por lo interminable. [...] Lo importante se redime como una especie de lo no importante, la sabiduría es una suerte de tímida, animosa locuacidad». Hi ha a El quadern tot el Walser posterior, i si Walser era Jakob von Gunten, Simon Tanner, Joseph Marti i el passejant, més encara se'l pot reconèixer en el jove Fritz Kocher.

Llegir Walser és compartir una estona meravellosa amb un home de cor pur. Tenia raó Hermann Hesse: «Si Walser perteneciera a los espíritus dirigentes ya no habría guerras, y si tuviera cien mil lectores, el mundo sería mejor».