dissabte, d’abril 21, 2007

[Walser/Kocher]

Susan Sontag diu de Robert Walser que és un «Paul Klee en prosa», un «Becket jovial, dulce», «el eslabón perdido entre Kleist y Kafka». Llegeixo, per recomanació de Dersu_, El quadern de Fritz Kocher (Fritz Kochers Aufsätze, 1904), la primera novel·la de Walser, escrita quan tenia 26 anys. A l'edició li manquen les il·lustracions originals del seu germà Karl, però igualment és un goig assaborir la seva imaginació.

Torno a l'enyorada Sontag: «Tanto en la prosa larga como en la corta, Walser es un miniaturista que promulga las reivindicaciones de lo antiheroico, lo limitado, lo humilde, lo pequeño; como si respondiera a su punzante sentimiento por lo interminable. [...] Lo importante se redime como una especie de lo no importante, la sabiduría es una suerte de tímida, animosa locuacidad». Hi ha a El quadern tot el Walser posterior, i si Walser era Jakob von Gunten, Simon Tanner, Joseph Marti i el passejant, més encara se'l pot reconèixer en el jove Fritz Kocher.

Llegir Walser és compartir una estona meravellosa amb un home de cor pur. Tenia raó Hermann Hesse: «Si Walser perteneciera a los espíritus dirigentes ya no habría guerras, y si tuviera cien mil lectores, el mundo sería mejor».

1 comentari:

dErsu_ ha dit...

Tot i l'evident caràcter autobiogràfic dels personatges de Walser, més en el tarannà que en l'anècdota argumental, m'ha sorprés el Walser retratat per Seelig, que potser disminuït per la malaltia expressa una seguretat en les opinions que contradiu un poc el que diu la senyoreta Sontag, el que jo mateix pensava. Potser.