dissabte, de juliol 11, 2009

El premsador de llibres

L'ocupació alemanya de 1938 va tancar les portes de les facultats txeques i Bohumil Hrabal es va veure obligat a exercir molts oficis diferents: oficial de notaria, viatjant de comerç, triturador de paper vell, empleat de ferrocarrils, oficinista… Les experiències en cadascun d'aquests treballs van ser plasmades en sengles obres literàries. El seu pas per la premsa de paper el recollí a Una soledad demasiado ruidosa (Prílis hlvoná samota, 1976), un notable exemple de la seva literatura. En ella, igual que a Trens rigorosament vigilats, trobem personatges de gran humanitat, plens de senzillesa, sovint marginals, que malgrat les dificultats en les que es troben immersos saben trobar grandesa en les petites coses de la vida.

Haňt'a, el protagonista, aquest vell premsador que durant trenta-cinc anys ha consagrat la seva vida a un treball exercit en condicions precàries, és el prototipus d'antiheroi hrabalià per excel·lència. És un home corrent, senzill, sense grans ambicions, però capaç de gaudir i d'emocionar-se pel seu treball i per les estones que passa a la cerveseria; un personatge que desperta simpatia i compassió.

L'argument de la novel·la és una imatge d'una gran força poètica: la romàntica paradoxa de l'amant dels llibres —«culte malgrat si mateix», com afirma repetidament— que és a la vegada l'encarregat de destruir-los, en un conflicte de reminiscències hegelianes. Per la memòria de Haňt'a desfilen els grans clàssics de la literatura i la filosofia occidental: Goethe, Schiller, Kant, Hegel, Hölderlin, Nietzsche, Leibniz, Erasme de Rotterdam, Schopenhauer, Sartre, Camus… així com de la pintura: Rembrandt, Monet, Manet, Cézanne, Gauguin, Van Gogh, Klimt, Pollock… Tota una sentida elegia a la cultura. La seva feina, que exerceix en completa solitud en un soterrani sense llum natural i en condicions insalubres, l'apassiona fins el punt d'haver establert una relació molt peculiar amb els llibres que li són enviats per a destruir: Haňt'a destria i salva aquelles obres que considera rellevants, i que passen a formar part de la immensa biblioteca que ocupa la pràctica totalitat de casa seva. Cadascuna de les bales que prepara per a premsar des de fa tants anys porten una obra clàssica de la literatura oberta entremig («en el corazón de cada paquete descansa, abierto, un libro») i tenen com a coberta una reproducció d'alguna obra mestra de l'art.

Hrabal, en un seguit de reflexions de caire existencialista, ens mostra com l'home pot assumir l'absurd del món trobant la felicitat en les petites coses i en la senzillesa allunyada de la intel·lectualitat més abstrussa, fins i tot en una feina que és, com afirma el protagonista, la pròpia de Síssif. Malgrat això, el destí deparat a Haňt'a és tràgic. La visita a la premsa instal·lada a la població veïna de Bubny, construïda amb la més moderna tecnologia, el trasbalsa: la maquinària fa en un dia la feina que ell podria fer en un mes i els empleats són completament diferents a ell: treballen en un espai ample i salubre, amb llum natural; vesteixen pulcrament, d'uniforme i amb guants; beuen llet i sucs en lloc de cervesa, i no tenen cap sentiment especial envers el material que manipulen, els llibres. Haňt'a, convençut de que els criteris d'eficiència s'imposaran arreu tard o d'hora i de que els nous temps li arrabassaran la humanitat que ell posa en el seu treball —el que a la pràctica vol dir arrabassar-li la seva pròpia humanitat—, pren l'única sortida que li queda: la mort, una decisió que es troba a cavall entre el suïcidi romàntic del Werther de Goethe i la fusió amb allò que constitueix la seva vida, talment l'embogit Peter Kien a Auto-de-fe de Canetti.

Fa dos anys es va estrenar una pel·lícula d'animació basada en la novel·la. Aquest és el trailer:

2 comentaris:

Xavier Farré ha dit...

Benvolgut David,

Moltes felicitats per totes les entrades del blog, que són molt interessants. No sabia que hi havia una pel·lícula del llibre, moltes gràcies per la informació. I a més, d'animació. Ja friso per veure-la. Per cert, també hi ha traducció catalana del llibre, en la meravellosa versió de Monika Zgustová, a Edicions 62.
Salutacions i, un altre cop, felicitats.

David & Glòria ha dit...

Moltes gràcies.

Sí, a la Monika Zgustová els lectors en llengua catalana i castellana li hem d'estar agraïts per les seves traduccions de la millor literatura txeca. És una llàstima que la seva biografia de Hrabal ("Els fruits amargs del jardí de les delícies") ja estigui descatalogada.