Orwelliana. i III. Murray N. Rothbard

Murray N. Rothbard és un dels grans noms del liberalisme llibertari modern, que en ell prenia la forma d'anarco-capitalisme, terme que ell mateix encunyà a mitjans dels anys cinquanta. Alumne de Ludwig von Mises als seus seminaris a la Universitat de Nova York, és probablement l'economista nord-americà seguidor de l'escola austríaca més rellevant. És autor d'obres tan significades com Man, Economy, and State (1962), What Has Government Done to Our Money? (1963), America's Great Depression (1963) i The Ethics of Liberty (1982).

El Mises Institute, que Rothbard va ajudar a crear, conté un extens arxiu gratuït de llibres i articles en la tradició austríaca a l'abast de qualsevol interessat. Allà he trobat dos articles de Rothbard sobre Orwell: el primer es titula Our Future i és una ressenya de la novel·la Nineteen Eighty-Four publicada a la revista Analysis el mes de setembre 1949. El segon porta per títol George Orwell and the Cold War: A Reconsideration, i va formar part de les actes del congrés Reflections on America, 1984: An Orwell Symposium, editades el 1986.

Del primer article poc es pot dir: és una breu recensió sense cap reflexió original. El segon té més interès, perquè resulta ser també una resposta a l'article de Norman Podhoretz del que vam parlar la setmana passada. Les credencials de Rothbard («Enemy of the State») el porten a dissentir de Podhoretz des de principis diametralment oposats als de Hitchens. Per a Rothbard, la principal prova de què disposem per a rebutjar un hipotètic suport d'Orwell als principis neoconservadors és l'escenari de guerra permanent entre les tres superpotències que l'escriptor exposa a Nineteen Eighty-Four. A la novel·la les cúpules dirigents limiten els conflictes bèl·lics a la perifèria del imperis i mantenen les masses mobilitzades a través de contínues campanyes de por i odi contra l'enemic, que les permet de posar la població sota un jou totalitari. Quan la tensió decau, es canvien les aliances i el procés propagandístic torna a començar, ara contra el nou enemic.

Per a Rothbard, el posicionament polític d'Orwell es troba als antípodes del que sosté Podhoretz, ja que molts aspectes de Nineteen Eighty-Four, la seva darrera novel·la, poden llegir-se precisament com una profecia del que havia de ser la Guerra Freda, i fa notar els paral·lelismes entre ficció i realitat: el bombardeig de missatges alertant de l'amenaça que representava la Unió Soviètica —per part d'una intel·lectualitat ideologitzada i militarista de la que Podhoretz en seria un exponent— va permetre al govern estatunidenc d'expandir la despesa militar sense oposició; els canvis d'aliances es van succeir erràticament (l'aliat d'ahir, la Unió Soviètica, era l'enemic d'avui, i els enemics d'ahir, Alemanya i Japó, eren els aliats d'avui); els conflictes no van enfrontar mai directament les dues potències, sinó que van tenir lloc en tercers països (Corea, Vietnam, el Líban, Centreamèrica); el newspeak va fer-se realitat en convertir els antics Ministeris de la Guerra en Ministeris de Defensa, en anomenar «amics del món lliure» a tiranies sanguinàries que eren aliats conjunturals contra la Unió Soviètica (aquella immoral màxima de la realpolitik de que «els enemics dels meus enemics són els meus amics»), i en atrevir-se fins i tot a batejar el míssil nuclear LGM-118A com a «Peacekeeper»!

Rothbard considerava que aquesta lectura de Nineteen Eighty-Four havia passat per alt a molts crítics, i atribueix el mèrit a l'acadèmic marxista Raymond Williams de ser el primer en adonar-se. Per a Williams, i també per a Rothbard, aquesta idea d'Orwell prové de la gran influència que va exercir en ell la lectura de The Managerial Revolution (1940), de James Burnham. No és quelcom que quedés entre línies, però: Orwell, a l'article Toward European Unity (Partisan Review, agost de 1947), preveia tres escenaris possibles pel nou ordre mundial sorgit de la Segona Guerra Mundial, i el que considerava més probable era el d'una perpètua «guerra freda» (terme que va ser utilitzat per primer cop precisament per Orwell al seu article You and the Atomic Bomb, publicat a Tribune el 19 d'octubre de 1945). Per a l'anglès, el poder de devastació d'un atac nuclear dissuadiria les superpotències del seu ús, però l'exigida unitat nacional contra tan temibles enemics les convertiria també en totalitàries i inderrocables des de l'interior. No va encertar plenament, però déu n'hi do la seva perspicàcia.